Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
Sant Just Desvern
L’edifici Walden 7, a Sant Just Desvern, abans de l’actual remodelació
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al vessant SW de la serra de Collserola.
Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el…
el Baix Llobregat

Comarca
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…
Viladecans
L’Ajuntament de Viladecans, a l’edifici modernista de Can Modolell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…