Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
puig d’Ofre
Cim
Cim (1 090 m) de la serra de Tramuntana (Mallorca), a l’extrem del pla del Cúber, al SW del municipi d’Escorca, entre els de Sóller i de Bunyola.
El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre 890 m alt a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia
Solleric
Possessió del municipi d’Alaró (Mallorca), just al límit amb el de Sóller, al vessant de sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1191 m alt.).
Situat a la capçalera del torrent de Solleric , curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali per això és nomenat també torrent de Biniali , Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca La casa en època musulmana era anomenada Xular Fou el centre del marquesat de Solleric
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que tanca per…
Sant Jaume
Església
Caseria
Església i caseria del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
gorg Blau
Antic llogaret
Gorg situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, dins el terme d’Escorca (Mallorca), al curs del torrent del gorg Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…
el Baix Llobregat
Comarca
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…
Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra del Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la Marina del delta del Llobregat el riu fa de límit meridional del terme amb els municipis de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat Al sector de ponent, pel barri de Can Fatjó confronta amb Sant Joan Despí, a tramuntana amb Esplugues de Llobregat i a llevant, en part pel camí del Mig, amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat del Barcelonès La seva altitud mitjana respecte del nivell de la mar és d’uns 32 m Dins el terme hom pot distingir dos sectors, el de terres baixes d’alluvió i la muntanya o samontà, a septentrió, amb…
Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Sant Feliu de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…