Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
la Rierada
Veïnat
Veïnat del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra.
Juntament amb els terrenys de la masia de Can Balasc Barcelona, forma part de la reserva natural parcial de la Rierada-Can Balasc que, amb una superfície de 379,9 ha als municipis de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, dins del Parc Natural de Collserola
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
el Mas d’en Gall
Urbanització
Urbanització del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) que es formà a partir de l’antic veïnat homònim, situat a 302 m alt., a l’oest de la vila, vora el límit amb Collbató i amb Pierola.
la Llibra
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), en part dins el terme de Cervelló, situat al llarg de la carretera de Barcelona a València, entre el poble i Cervelló, a la dreta de la riera de Cervelló.
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del sXIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al sX, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
Ardenya
Masia
Masia del terme municipal de Vallirana (Baix Llobregat) situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya
, que forma una mena de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s. XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939