Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
riu de Bellera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Flamisell per la dreta.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vall de Bellera
riu d’Aravó
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.
El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant…
Depressió Prelitoral Catalana
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…
séquia de Remolins
Canal de reg de la dreta del Segre, riu del qual pren l’aigua, i rega els municipis d’Alcarràs, Torres de Segre i Soses.
La jurisdicció era del capítol de Lleida El 1714 era ja despoblat
canal Imperial d’Aragó
Canal de l’Ebre que pren les aigües al Bocal, prop de Tudela, Navarra, i que, amb un recorregut de 108 km, acaba a Fuentes del Ebro.
El cabal és de 35 m 3 /s i rega 28 000 ha En fou iniciada la construcció el 1530, en temps de Carles V, però no fou acabat i inaugurat fins l’any 1784
el Fluvià
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important…
vall de Carlat
Nom que pren la vall del Ter prop de la seva capçalera, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra
riera Brugosa
Riera
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana que neix al vessant del pla de la Cogula, a la divisòria de les conques del Francolí i del Segre, i, després de passar per Vinaixa i la Floresta, pren el nom de torrent de la Femosa
.
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…