Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
les Quatre Fites
Cim
Cim dels municipis de la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
Santa Anna dels Quatre Termes
Santuari
Santuari del municipi de la Bastida (Rosselló), al límit amb els de Bula d’Amunt i de Glorianes (Conflent), al cim del puig de Santa Anna
(1 347 m), damunt el coll de Montportell.
Sant Mateu
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.
L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual
castell de Perpinyà
© Fototeca.cat
Història
Palau construït a Perpinyà, a la part alta, que domina la ciutat des del S, des del darrer terç del s XIII, com a residència dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpinyà la capital continental del regne de Mallorca.
Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la…
el Molí de Vent
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), al S del nucli urbà, planificat durant el mandat del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària.
Té un conjunt de 3 200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans Hi ha espais verds, equipaments esportius i socioculturals i hom hi ha installat un annex de la Biblioteca Municipal
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…