Resultats de la cerca
Es mostren 1471 resultats
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Sant Gotard
Massís
Massís dels Alps centrals, a Suïssa, al NW del Ticino.
Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…
Sant Antoni d’Albinyana

Sant Antoni d’Albinyana
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), a ponent del poble, aturonat a 383 m alt., al límit amb l’Alt Camp i el Tarragonès.
Sabartès

La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
Saane
Riu
Riu de Suïssa (129 km).
Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère
Monte Rosa

El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina