Resultats de la cerca
Es mostren 2768 resultats
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Sant Antoni d’Albinyana
Sant Antoni d’Albinyana
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), a ponent del poble, aturonat a 383 m alt., al límit amb l’Alt Camp i el Tarragonès.
Sabartès
La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Paraguarí
Divisió administrativa
Departament del Paraguai.
La capital és Paraguarí 13 743 h 1982
Paraguai
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
el Papiol
Una masia, amb una vinya en primer pla, al Papiol, dins del terme municipal de l’Arboç en el seu sector Nord
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al N de la vila, a la dreta de la riera de Marmellar.
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
la Pujada
Caseria
Caseria del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la dreta de la riera de Marmellar.