Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
Sant Salvador
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador
.
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Sant Medir

Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Mateu de Montnegre
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), situat a 356 m alt., als vessants meridionals de la serra del Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Sant Mateu
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al N del terme.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina