Resultats de la cerca

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…

El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili

Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto

És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors

Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça