Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
Tomoví
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví
.
El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès El 1202 consta com a castell termenat, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana
Tiobraid Árann
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Munster, dividit en dos districtes: el del Nord (1 996 km2; 58 021 h [1996]), amb capital a Nenagh (5 480 h [1986]), i el del Sud (2 258 km2; 75 514 h [1996], amb capital a Clonmel (11 737 h [1986]).
El seu nom anglès es féu cèlebre per la cançó It's a long way to Tipperary , de Jack Judge, que cantaven els soldats britànics durant la Primera Guerra Mundial
la Terra Alta
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…
Sligeach
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Connacht.
La capital és Sligeach 17 285 h 1986
Segur de Calafell
El port de Segur de Calafell
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i nucli turístic del municipi de Calafell (Baix Penedès), a la costa, al límit amb el terme de Cunit.
Era una antiga quadra l’església de la qual, romànica s XII, era dedicada a sant Miquel La seva jurisdicció comprenia la caseria de Montpaó Disposava de 388 apartaments 1985 i de 6 hotels 168 places, el 1987
riu Sec
Riu
Afluent de l’Ebre per la dreta que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa (Terra Alta), passa per Corbera d’Ebre i Camposines i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Salvador
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador .
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu