Resultats de la cerca

Municipi fundat el 1975, gràcies a la fusió de Villagordo i Torrequebradilla

Es constituí amb la fusió dels pobles El Realejo Alto i El Realejo Bajo Plàtans, tabac, moniatos, fruites Ramaderia bovina i de cabres

El municipi fou creat l’any 1951 per la fusió dels d’Amorebieta i d’Etxano Centre agrícola productes d’horta i industrial metallúrgia lleugera

Fou creat l’any 2016 per la fusió dels antics municipis de Cerdedo i de Cotobade Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia

Fou creat l’any 2013 per la fusió dels antics municipis d’Oza dos Ríos i de Cesuras Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia

És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants,…

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert Després de Serradui…

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…