Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Aeròdrom de Figueres
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva de Figueres.
Fou inaugurat el 1931 a l’antic camp del Manol, promogut per l’Aeronàutic Club Empordanès i per l’Ajuntament de Figueres Prengué el nom d’Aeròdrom Canudas de Figueres S’hi creà una escola de pilots, l’alumne més destacat de la qual fou Joaquim Collar Al maig del 1934 hi tingué lloc el festival de primavera amb la collaboració dels pilots de l’escola d’aviació de Barcelona que participaven al Ralli de Catalunya El 1936 fou base del primer Ralli Internacional de Barcelona Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, al juny del 1936, fou clausurat a causa d’un accident aeri El camp de vol…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
arquebisbat de Tarragona
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner194.jpg)
Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…