Resultats de la cerca

Esglésies de la Magdalena i de San Pedro, gòtiques

Les activitats del sector primari són la pesca i la ramaderia Centre turístic i d’estiueig Església de Santa Maria Magdalena, al nucli antic

Destaquen el castell i el recinte emmurallat amb la porta del Crist, les esglésies de San Cosme, San Damián, Santa Eulalia i Santo Tomás, i l’Hospital i oratori de Santa Magdalena

Centre comercial Agricultura de regadiu i ramaderia Destaca l’església d’estil gòtico-mudèjar de la Magdalena s XV, l’ajuntament s XVI i el palau Conserva bona part del recinte emmurallat, així com les ruïnes del convent dels franciscans, fundat per Francisco Jiménez de Cisneros, originari del terme

Agricultura, ramaderia i explotació forestal El monestir de Santa Maria fou fundat el 952 i reconstruït el 1142 D’època romànica es conserven la capella de Magdalena i la sala capitular del monestir Les edificacions restants són dels s XVI i XVII A la parròquia d’A Ciadella s’ha excavat un campament romà

Situada 13 km al S de Madrid, forma part de la seva àrea metropolitana La seva població ha crescut molt ràpidament els últims vint anys el 1950 només en tenia uns 12 000 Nucli industrial, entre les indústries es destaquen les de construccions aeronàutiques, de tractors, de material elèctric, i l’alimentària Té una base militar aèria A l’església de la Magdalena, del s XVI, hi ha pintures d’Alonso Cano

Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i…

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França…

Restà despoblat, probablement al s XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya