Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…
Moralzarzal
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Tingué fama per les seves aigües i per les pedreres de granit
Villanueva de la Reina
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel Guadalquivir.
Té agricultura de secà i de regadiu i destaca, sobretot, per les seves oliveres
Fabero
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la vall del riu Cúa, al vessant meridional de la Serralada Cantàbrica.
Hi ha agricultura, ramaderia i una certa activitat industrial Són molt importants les seves mines d’antracita
Panticosa
Llac del municipi de Panticosa, Osca, al Pirineu aragonès
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat al N de Biescas, al Pirineu aragonès.
Tenen fama les seves installacions balneàries, a 1 636 m d’altitud, amb fonts d’aigües termals, nitrogenades i sulfuroses
la Canota
Zona lignitífera a l’esquerra de l’Ebre, entre Mequinensa (Baix Cinca), Almatret i Seròs (Segrià), l’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010
Azpeitia
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, drenat per l’Urola i el Regil.
Són importants les seves pedreres de jaspi i les mines de ferro i les fires i els mercats ramaders Prop de la vila hi ha el santuari de Loiola
San Pedro del Pinatar
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al N del Mar Menor.
Port pesquer Hi és important la indústria alimentària i de la construcció Centre turístic platges i d’interès ecològic per les seves salines, on hi són habituals els banys de fang
Càstulo
Ciutat
Ciutat dels oretans, actualment Cazlona, a la vora dreta del Betis, a la frontera de la Hispània Citerior i Ulterior.
L’exèrcit romà hi fou completament derrotat pels cartaginesos l’any 212 o 211 aC, i hi foren morts els caps romans, els germans Publi i Gneu Escipió Tingueren importància les seves mines d’argent
Fortuna
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a llevant de la província, al límit amb el País Valencià.
És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Crevillent Hi ha agricultura, ramaderia ovina i pedreres, però el que li ha donat fama són les seves aigües termals, que han originat una estació balneària