Resultats de la cerca

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La…

Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà

Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de Tudellén 1151…

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en…

La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del s XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al s XV sobre la primitiva, romànica del s XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives dels seus…

Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència…

El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els sepulcres gòtics de…

És situat a 1 471 m alt, prop del naixement del riu de les Truites, límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238, dins el qual restà inclòs durant uns quants anys, fins que aquest fou desplaçat al riu de Montlleó Havia estat conquerida el 1181 per Alfons I de Catalunya-Aragó Conserva les fortificacions del s XIV portes de València, de Portera, de Terol i, especialment, el notable portal de Sant Roc, amb una capella De l’església parroquial, dels s XIV i XV, resta la façana La plaça major és porticada Dins el terme, vora el riu de Montlleó, hi ha l’…