Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
el Riberal
© Fototeca.cat
Plana al·luvial de la vall de la Tet, al Rosselló, entre el coll de Ternera (límit amb el Conflent) i l’aglomeració de Perpinyà, ja en plena plana rossellonesa.
El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…
mar Cantàbrica
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes del N de la península Ibèrica i del SW d’Occitània i inclou el golf de Biscaia.
Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35 a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes temperatures s’eleven encara…
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…