Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Barajas
Antic municipi
Antic municipi de Castella, avui annexat a Madrid.
Hi ha fabricació de vehicles comercials Té aeroport internacional
vall de Tena
Vall dels Pirineus axials, la més llevantina de l’antic Aragó (en oposició al Sobrarb), que coincideix amb la capçalera del riu Gállego, entre el massís de Balaitós (a l’aresta fronterera) i les serres interiors del Prepirineu aragonès (de Peña Tendeñera i Peña Telera), que el Gállego travessa per l’anomenada Foz de Santa Elena.
A més de la vall mestra del Gállego, de tradició agrícola i ramadera mercat de Sallent de Gállego i avui amb els estanys convertits en pantans hidroelèctrics, comprèn també la del Caldarés, de tradició forestal i avui turística Panticosa
Baecula
Ciutat
Ciutat dels turdetans, avui Bailèn (Andalusia), on Publi Corneli Escipió vencé (209-208 aC) les tropes cartagineses comandades per Asdrúbal, germà d’Anníbal.
Vilamitjana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (450 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell Fou municipi independent fins el 1972 Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Abdera
© Fototeca.cat
Història
Colònia fenícia de la costa oriental andalusa, posteriorment ciutat romana.
Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria
Padrón
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la baixa vall del riu Ulla, al límit amb la província de Pontevedra.
Els recursos econòmics principals provenen de l’agricultura i la ramaderia Hi ha també diverses indústries manufactureres cuir, pell, fusta Al pazo de La Matanza, avui convertit en museu, hi visqué Rosalía de Castro
Olite
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la vall del riu Cidacos.
Fundada al segle VII pels visigots per tal de vigilar els vascons, Carles III el Noble la convertí en el seu lloc de residència preferit i inicià 1406 la construcció d’un gran castell-palau, de gust francès, que és encara avui el monument més important d’Olite Església romànica de San Pedro segle XIII i església gòtica de Santa María la Real
Villafranca del Bierzo
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situada a El Bierzo, drenat pel riu Burbia, afluent del Sil.
Hi ha agicultura de secà i ramaderia Té explotacions mineres d’urani És la darrera etapa del camí de Sant Jaume abans d’entrar a terres gallegues Hi destaquen l’església de San Francisco, la collegiata de Santa María s XVI, el convent de la Anunciada s XVII i l’hospital de Santiago, avui convertit en el collegi de la Divina Pastora
Sossís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…