Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Baelo
Ciutat
Ciutat romana a la costa de l’estret de Gibraltar i port de cara al nord d’Àfrica, corresponent a l’actual llogaret de Bolonia (província de Cadis).
Gràcies a les excavacions dels arqueòlegs francesos, dirigides per Pierre Paris pels volts del 1920, és un dels conjunts urbans més ben coneguts de la Bètica
La Rábida
Monestir
Monestir franciscà de Palos de la Frontera, a la província de Huelva, Andalusia.
Construït entre els s XIV i XV, Cristòfor Colom s’hi hostatjà 1485 i hi fou ben acollit pels frares, sobretot per Juan Pérez i Antonio de Marchena, que li feren costat en el seu projecte Hi ha un petit museu de records colombins
Azaila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, drenat pel riu Aguasvivas.
Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada
Lena
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al N de la serralada Cantàbrica.
Situada al peu del port de Pajares, té dos nuclis ben diferenciats Lena de Arriba, forestal i ramadera, i Lena de Abajo, important centre miner hulla, ferro, mercuri i arsènic En el terme hi ha l’ermita de Santa Cristina de Lena mitjan s IX, d’estil asturià
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial
A Guarda
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, al límit de la desembocadura del Miño.
És fronterer amb Portugal La seva economia depèn de l’agricultura cereals, vinyes i fruiters , de la ramaderia porcina i de cavalls i de la pesca Centre turístic on s’hi troben ben conservats vestigis celtes, entre el quals destaca una citania Des de la muntanya de Santa Tecla, n'és remarcable la panoràmica
Contrebia
Ciutat
Ciutat celtibèrica, una de les més importants dels lusons, la qual devia ésser a la vall del Jiloca, prop de l’actual Daroca (Aragó), a l’emplaçament de l’actual Botorrita (Saragossa).
Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà
Las Marismas
Aiguamoll
Regió plana i pantanosa d’Andalusia, situada prop de la desembocadura del Guadalquivir.
Separada de la mar per la línia de dunes d’Arenas Gordas, assoleix una superfície total de l’ordre d’uns 4 200 km 2 El riu Guadalquivir la travessa, dividit en diferents braços Una bona part del terreny és dedicada a la ramaderia temporera Malgrat els esforços desplegats, la zona ben conreada és encara relativament escassa
Arcos de las Salinas
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat entre les comarques de llengua castellana del País Valencià del Racó i dels Serrans de Castella (terme de Santa Cruz de Moya).
Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb
Santa María de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals