Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Cabra
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, vora el riu Cabra
.
És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó
Cabra de Santo Cristo
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al SE de la província, al límit amb Granada.
Hom treballa l’espart i hi ha pedreres
Montilla
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia.
Situada a la Campiña, al peu de la serra de Cabra, en una regió molt densa de vinyes de gran qualitat Centre comercial i industrial fàbriques d’alcohol i d’aiguardent, farineres i adoberies, és un nucli de població concentrada Conserva el palau dels ducs de Medinaceli
Doña Mencía
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat als peus de la serra de Cabra, entre els municipis de Cabra i Baena.
Hi ha agricultura vinya, cereals i indústries alimentàries elaboració de vins, caramels i productes carnis
Lucena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al peu de la Sierra de Cabra.
Hi ha conreu d’oliveres i vinya i indústries derivades Conserva l’església de San Mateo, d’un gòtic tardà, l’església de San Agustín, amb portalada barroca, i diversos palaus
Abadín
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat als peus de la Serra de Cabra.
Carcabuey
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, accidentat per les serres de Cabra i Priego.
Luque
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, al N de la Sierra de Cabra.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i les indústries derivades
Nueva Carteya
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al N de la serra de Cabra i drenat per diversos afluents del Guadajoz.
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona