Resultats de la cerca

Hi ha agricultura cereals, vinya i oliveres i en són destacables les seves aigües minerals La indústria predominant és la tèxtil, la de la fusta i les d’elaboració de vins i alcohols D’interès, hi té un barri jueu

Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras

Des de 1966 fins a finals dels vuitanta estigué annexat a Bilbao, del qual en constituïa un barri industrial Actualment forma part del Gran Bilbao i la seva economia continúa basant-se en la indústria, amb una important presència de les empreses dedicades al metall, al paper o als materials de construcció

La seva economia està estretament lligada a la indústria del vi elaboració de vins de qualitat, boteria, química També en són destacables altres sectors com el tèxtil, el de conserves i embotits El barri antic és el més turístic Hi destaca l’Ajuntament, que havia estat el convent de Sant Agustí, l’església de Santo Tomás segle XVI i el Palau dels Condes de Haro

Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern…

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…

S'hi troba la basílica d’Atocha i una important estació ferroviària El 24 de gener de 1977 pistolers vinculats a l’organtzació d’extrema dreta Fuerza Nueva hi perpetraren en un despatx d’advocats laboralistes de Comissions Obreres i de membres del Partido Comunista de España  l’anomenada matança d’Atocha , amb cinc víctimes mortals i quatre ferits, un dels crims més massius que es produïren durant la Transició