Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
estret de La Pérouse
Estret marí
Estret que separa l’illa de Sakhalin (Rússia), al N, de la de Hokkaidō (Japó).
Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E
golf de l’Obi
Golf marí
Golf de la mar de Kara, Rússia, en el qual desemboca el riu Obi, formant un delta de més de 4 000 km2, entre les penínsules Jamal i Gydan.
La longitud és de 800 km, i l’amplada, de 30 a 90 la profunditat oscilla entre 10 i 12 m Durant una bona part de l’any és cobert de glaç El port més destacat és el Novyj Port
Byrránga
Serralada
Serralada de Sibèria, Rússia, que travessa d’W a E la península de Tajmyr.
És una llarga sèrie de turons desgastats d’una longitud d’uns 1000 km i uns 250 km d’amplada que correspon al flanc sud d’un anticlinal, el qual ocupa tot el nord de la península Té una altitud màxima de 1 500 m
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és…