Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Carboneras
![](/sites/default/files/media/FOTO/Carboneras - Faro Mesa Roldán - Almería_9.jpg)
Far Mesa Roldán (Carboneras)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a l’E de la província, sobre la Mediterrània.
Industrial i pesquer Hi ha el port de Carboneras, dedicat especialment a la càrrega i descàrrega de carbó
Nava
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a l’E d’Oviedo i drenat pel Piloña.
És un terme dedicat principalment a l’agricultura de regadiu i a la ramaderia Hi ha indústries derivades i n'ha estat tradicional l’elaboració de sidra
Alcorisa
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, situada al peu de la serra de Molinos, drenat pel Guadalopillo i l’Alchoza.
Mercat comarcal d’una àrea agrícola cereals, oli, vi, arbres fruiters al terme hi ha el pantà de Gallipuén, dedicat al regadiu Petites indústries farinera, de sabó, bòbiles
Vallehermoso
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al sector NW de l’illa de Gomera.
És el terme més extens de l’illa, dedicat principalment a l’agricultura plàtans, tomàquets, tabac i cereals i la pesca Indústria alimentària Centre turístic n'és destacable la platja i sobretot la formació basàltica coneguda amb el nom de Los Órganos
A Illa de Arousa
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, que ocupa tota l’extensió de l’illa d’Arousa.
És l’únic municipi insular de la comunitat gallega Està unit al continent per un pont d’uns 2 km de longitud inaugurat el 1985 que el comunica amb Vilanova de Arousa , municipi del qual se segregà el 1996 Dedicat a la pesca, disposa de quatre ports pesquers, i al turisme El municipi només té una parròquia, San Xulián da Illa de Arousa, i vint entitats de població la capital és a Arousa
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
San Millán de la Cogolla
![](/sites/default/files/media/FOTO2/san_Millan_cogolla.jpg)
Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer, que conserva…
Llocnou de Sant Jeroni
Municipi
Municipi de la Safor, al límit amb la Vall d’Albaida, estès a la dreta del Vernissa, a la seva vall mitjana, i accidentat per la serra d’Ador i els darrers contraforts orientals de la serra de Benicadell.
El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol…
Palmera
Municipi
Municipi de la Safor, al sector pla, al·luvial, de la comarca, prop de la costa.
El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…