Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Cap-roig
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Torrevella (Baix Segura), al sud de la vila, damunt el promontori del cap Roig, al límit amb el municipi d’Oriola.
el Raiguero de Poniente
Caseria
Caseria de la pedania de La Aparecida, al municipi d’Oriola (Baix Segura), situada a l’W del centre urbà i molt pròxima la límit amb Múrcia.
serra de l’Alcor
Serra
Petita serra (334 m alt.) situada al Baix Segura, al sud de l’horta d’Oriola, al límit entre el País Valencià i l’antic regne de Múrcia.
la Penitència
Monestir
Monestir (Sant Joan de la Penitència) de monges clarisses, fundat a la ciutat d’Oriola (Baix Segura) el 1490, del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772 Conserva obres de Salzillo
Benferrejo
Enclavament
Enclavament del municipi de la Granja de Rocamora (Baix Segura), entre els termes de Callosa de Segura, d’Oriola i de Benferri, a l’esquerra de la rambla de Redovà.
els Desemparats
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), 4 km al sud-oest de la ciutat, a l’horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella.
La parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778
Rabat
Llogaret
Llogaret (95 h agl i 58h diss [1960]) del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S de la ciutat, al vessant meridional de la serra d’Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento.
La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de La Fuensanta
La Marquesa
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de les Salines (Baix Segura), vers el 1960 del d’Oriola, situat al límit amb el terme d’Almoradí i freqüentat com a zona de segona residència.
La parròquia el Roser havia depès de la de Sant Miquel
Barba-roja
Caseria
Caseria del terme municipal d’Oriola (Baix Segura), a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Valls del Vinalopó), a l’est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…