Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Molinicos
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a la serra de Segura.
Economia agrícola cereals, llegums, vinya i ramadera ovina Apicultura
Minglanilla
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat al límit amb el País Valencià, drenat pel Cabriel, que hi forma l’embassament de Contreras.
Hi ha agricultura i apicultura i diverses petites indústries destillació d’alcohol, manufactures de la fusta, materials de la construcció i terrissa
A Gudiña
Municipi
Municipi de la província de Ourense, Galícia, que limita al S amb Portugal.
L’economia es basa en l’agricultura cereals i patates i en la ramaderia boví, bestiar de llana i de cabrum També hi ha apicultura Manufactures de la fusta
Jaraíz de la Vera
Municipi
Municipi de la província Càceres, Extremadura, situat a La Vera i delimitat al S pel riu Tiétar.
L’economia es basa en l’agricultura A més dels cultius d’oliveres i cerals, hi destaca la producció de tabac, cotó i pebrot Hi ha ramaderia i apicultura Les indústries deriven del sector primari
Guadarrama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Hi ha ramaderia boví i bestiar de llana, apicultura i indústies relacionades amb la construcció És un centre d’estiueig N'és destacable la seva plaça Major, amb pòrtics, i l’edifici de les Paneras Reales, de 1785
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
Ares dels Oms
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a molt poca distància, i al sud, el curs del riu d’Arcos.
El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…