Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
sa Cabaneta
Nucli
Nucli (cabaneters; 112 m alt.) del municipi de Marratxí (Mallorca), cap municipal des del 1864.
Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Llucmajor
Vista aèria de Llucmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector de Migjorn, el més extens de l’illa.
Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…