Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
Torreblascopedro
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a la confluència dels rius Guadalquivir i Guadalén.
Economia basada en l’agricultura i la indústria que se'n deriva
Cerceda
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al S de la ciutat de la Corunya i accidentat per la serra de Montemaior.
La capital és Antemil Hi ha agricultura, ramaderia vacú i explotació forestal L’activitat industrial deriva del sector primari
Miraflores de la Sierra
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la serra de Guadarrama, prop de l’embassament de El Vellón.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i la indústria que en deriva És un centre d’estiueig
Corcubión
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Corcubión.
L’economia es deriva fonamentalment de l’activitat pesquera L’església parroquial és del segle XIV i es conserva el castell del Cardenal
Los Navalucillos
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als monts de Toledo i drenat pel riu Pusa, afluent del Tajo.
És una zona de boscs alzines, sureres i mates L’agricultura i la ramaderia són recursos econòmics bàsics La indústria majoritària deriva del sector primari
Muros de Nalón
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la costa cantàbrica, a l’W de la ria de Pravia, on hi desemboca el Nalón.
La població és majoritàriament disseminada El cap del terme és Muros L’economia es sustenta sobretot en el sector primari ramaderia, agricultura, activitats pesqueres i la indústria que en deriva
Guijuelo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situat a la vall del Tormes i delimitat a l’E per l’embassament de Santa Teresa.
Hi ha agricultura cereals i llegums i ramaderia sobretot porcina de la qual en deriva la indústria xarcutera És el centre principal de fabricació de pernil ibèric amb Denominació d’Origen També hi destaquen les adoberies i les manufactures del calçat
Alcalá la Real
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica
Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb…