Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Càncer
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la vora oriental del pantà de Barasona.
la Canal de Berdún
Vall d’Aragó, a les províncies d’Osca i Saragossa.
És orientada d’W a E i travessada per l’Aragó, riu que en el sector occidental, al límit amb Navarra, s’eixampla i forma el pantà de Yesa El seu centre és la vila de Berdún
Campus Spartarius
En l’antiguitat romana, vasta planúria a la regió de Cartago Nova on creixia en abundància l’espart.
Campo de Criptana
Vista del nucli de Campo de Criptana (Ciudad Real)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de Ciudad Real, Castella-la Manxa, drenat pel Zàncara.
Nucli agrícola i turístic
Campo de Calatrava
Comarca de Castella-la Manxa, a la província de Ciudad Real, que ocupa part dels territoris que foren de l’orde de Calatrava, part integrant de la Manxa.
Com a nuclis urbans hi destaquen Ciudad Real, Puertollano i Almagro
Campo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l’Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí
Cambados
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada al NW de Pontevedra, a l’estuari de l’Umia Cap de partit judicial Agricultura blat de moro, patates, vinya i ramaderia porcí, boví Ostreïcultura
Camas
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, al NW de la ciutat de Sevilla.
Nucli agrícola, deu el seu desenvolupament econòmic a la proximitat amb Sevilla
Camargo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat al S de Santander, vora la Cantàbrica.
Nucli agrícola i industrial
serra de Javalambre
Vista parcial de dunes, a la serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del…