Resultats de la cerca

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…

Hi desemboquen els rius Mandeo i Eume Acull els ports de Betanzos, Pontedeume i altres petits nuclis, com Ares i Sada

Centre de subàrea comercial, agrícola i ramadera de la comarca de Betanzos La seva indústria és derivada de la fusta, de l’agricultura i de la pesca Destaquen l’església de Santiago, romànica, i la de Sant Francesc, una de les millors del gòtic gallec del segle XIV Betanzos és la romana Brigantium Flavium al segle XVIII era capital d’una de les set províncies gallegues i ciutat marítima, fins que, aquell mateix segle, els alluvions del riu Mandeo ompliren el port i, per manca de treballs de canalització, la ciutat restà distanciada de la mar Fou camp de concentració de presoners republicans…

El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…

Al Berroquillo han estat trobades restes arqueològiques d’establiments de l’edat de bronze Al poblat dit de Cancho Enamorado el Berrueco, els vetons, arribats en una onada de pobles pastors, desenvoluparen una vida ramadera amb fabricació de ceràmica excisa

La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal

Situada prop de la confluència de l’Órbigo amb l’Esla, és travessada pel canal de l’Esla, la qual cosa explica l’extensió de la seva horta És un centre de subàrea comercial agrícola bleda-raves sucreres, patates, mongetes, cereals, vi i ramader bestiar oví i porcí, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura fàbrica de sucre