Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Baza
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu Baza.
És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489
Basti
Ciutat
Ciutat preromana localitzada a l’actual Baza (Andalusia sud-oriental).
Del seu topònim procedeix la denominació genèrica dels bastetans bastetà ¦ Bastetània
Bastetània
Història
Territori del sud-est de la península Ibèrica ocupat pels bastetà
>.
Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es revoltaren, però…
Aguinaliu
Poble
Poble del municipi de Graus, a la província d’Osca, Aragó, a la conca de l’Éssera.
Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu
Agüimes
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, al SE de l’illa de Gran Canària.
Conreus de secà cereals, vinya, tomàquets, plàtans Pesca i salines
Águilas
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia (al SE de la capital), al Campo de Lorca, vora la mar Mediterrània i al peu de la serra del Cantal.
Port de pesca i miner, per on surt el mineral de plom de la serra d’Almenara, i mercat agrícola espart, cereals
Aguilar de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus (fins el 1964, del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situat al cim d’un serrat, a l’esquerra de l’Éssera.
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Aguilar
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, al peu de les serralades subbètiques, a la Campiña, vora el riu Genil.
És una àrea de predomini del latifundi amb conreus de vinya, olivera, cereals i llegums de secà, amb ramaderia, principalment de porcs i cabres Disposa d’installacions industrials per al tractament d’olis, farines i elaboració de vins També hi ha indústria química sulfur de carboni, sabons Hi són conservades les ruïnes del castell de Luna, amb torre d’estil mudèjar
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies