Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Murchante
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a l’E de La Rioja i drenat pel Queiles, afluent de l’Ebre.
L’economia es basa en l’agricultura Hi destaca el cultiu de la vinya i les indústries que en són derivades elaboració de vins i cellers
serra de La Demanda
Serra
Massís de la comunitat autònoma de La Rioja i la província de Burgos, al nord-oest del sistema Ibèric, que s’aixeca més de 1.400 m sobre la depressió de La Bureba.
És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme
Ezcaray
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a la vall del riu Oja, als contraforts septentrionals de la serra de La Demanda.
El nucli antic de la vila d’Ezcaray, cap del municipi i antiga senyoria dels Manrique, conserva antigues cases senyorials dels segles XVII i XVIII Destaquen també l’església parroquial segle XVI i l’ermita de la Virgen de Allende, barroca
Fitero
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la vall del riu Alhama, afluent de l’Ebre, al límit amb La Rioja.
Hi ha indústries alimentàries, de la construcció i tèxtils és també estació termal La vila de Fitero, cap del municipi, conserva l’església, el claustre i la sala capitular de l’antic monestir de Fitero
Oion
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc, situat al N de l’Ebre i delimitat a l’E per Navarra i al S per La Rioja.
Les activitats econòmiques principals deriven de l’agricultura, la ramaderia i la indústria alimentària elaboració d’olis, farina i conserves El nucli urbà manté un bon nombre d’edificis notables
San Adrián
Municipi
Municipi de la província de la comunitat autònoma de Navarra, delimitat al S per l’Ebre, que el separa de La Rioja i drenat pel riu Ega.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i una indústria força diversificada
Pradoluengo
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, prop de la Sierra de la Demanda, a l’E de La Rioja.
Pertany a una zona de boscs i pastures Hi és destacable la indústria tèxtil
Nájera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, drenat pel Najerilla, afluent de l’Ebre.
Conreu de cereals, vinya i bleda-rave Bestiar de llana Indústria alimentària i de mobles Conserva l’església de Santa María la Real segle XV, de tres naus, amb capelles rectangulars i creuer, i un claustre important, d’estil gòtic florit segle XVI, amb ornamentació plateresca És el panteó dels reis i prínceps de Lleó i de Navarra A l’edat mitjana, la població fou seu d’esdeveniments històrics importants Pere I de Castella hi derrotà el seu germanastre Enric II de Trastàmara 1367 Anys més tard 1451, Carles d’Aragó, príncep de Viana, hi celebrà una entrevista per negociar amb Joan II de…
San Millán de la Cogolla

Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer, que conserva…
regne de Castella
Història
Regne constituït sobre la base del comtat de Castella després de l’entronització de Ferran I (1037-65).
Amb la victòria de la vall de Tamarón 1037 sobre Beremund III de Lleó, aquell reuní per primera vegada els regnes de Castella i de Lleó tanmateix, repartí els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanç Sanç II, Lleó a Alfons Alfons VI, i Galícia a Garcia Alfons VI aconseguí la sobirania de Galícia l’any 1071 el 1072, a la mort de Sanç, uní de nou Lleó, i amb la conquesta de Toledo 1085 portà la frontera al Tajo El 1126, després del regnat d’Urraca 1109-26, casada amb Alfons I d’Aragó en segones núpcies, Alfons VII 1126-57, fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, encetà la dinastia…