Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
monestir de Valvanera
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sierra de San Lorenzo, als Montes Distercios, a La Rioja.
Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom hi venera és…
Fuenmayor
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de Logronyo, al límit amb la província d’Àlaba, País Basc.
L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI
Cenicero
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de la ciutat de Logronyo, sobre l’Ebre.
L’economia és de base agrícola, especialment vinya És molt important l’elaboració de vi amb denominació d’origen La Rioja A la ciutat de Cenicero destaca l’església parroquial de San Martín segle XVI
La Rioja
Comarca de l’Estat espanyol, que comprèn la comunitat autònoma de La Rioja i la part meridional d’Àlaba (La Rioja Alabesa).
Galdakao
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, a uns 9 km de Bilbao.
És situada al SE, a la vall de l’Ibaizabal La seva riquesa és l’agricultura i la ramaderia conreus de blat de moro, d’hortalisses i de mongetes, complementada amb algunes indústries explosius, plàstics, blanqueries i productes alimentaris
Basauri
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, a la confluència dels rius Ibaizabal i Nerbion.
Situada al sud de Bilbao, pertany a la seva àrea metropolitana Nascuda com a centre industrial amb la installació, l’any 1892, de l’empresa siderometallúrgica Basconia, s’hi han desenvolupat altres indústries, com les de pneumàtics Firestone, des del 1933, maquinària, material elèctric i de construcció
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
Vallobar
Municipi
Poble i municipi d’Aragó, a la província d’Osca.
És situat a la dreta del Cinca, a la seva confluència amb l’Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca La comanda de Vallobar , pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers i agregada a la comanda de Xalamera el 1461 s’hi creà l’ abadiat de Vallobar
la Tosquilla
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Graus (Ribagorça), fins el 1969 de Jusseu.
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional La competència d’uns altres nuclis…