Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Irati
Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Navas de Oro
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, situat entre el riu Eresma i el Pirón, afluent del Cega.
L’economia se sustenta sobretot en les activitats derivades de l’explotació del bosc extracció de fustes i resines
vall d’Aezkoa
Vall de l’alt Pirineu navarrès, País Basc, en el curs superior del riu Irati.
Pertany a la vall el bosc d' Irati , fageda en part explotada comunalment Les pastures nodreixen bestiar boví La població parla una varietat del dialecte baixnavarrès del basc
Dodro
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la baixa vall del riu Ulla, al límit amb la província de Pontevedra.
El poblament és fortament disseminat i la capital municipal és l’aldea de Tallos Hi ha agricultura i ramaderia vacú, explotació del bosc i una petita activitat industrial fusteries, conserves de marisc
valls d’Ameskoa
Comarca de Navarra, al S de la serra d’Urbasa.
Comprèn l' Ameskoa Alta i l' Ameskoa Baixa aquesta darrera constitueix un terme municipal Els habitants d’aquestes valls viuen de la ramaderia i de l’explotació del bosc, i també de l’agricultura
parc nacional de Monfragüe
Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
Cangas de Onís
Pont medieval sobre el riu Sella, a Cangas de Onís, Astúries
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi d’Astúries, a la confluència dels rius Gueña i Sella.
Les activitats econòmiques són, principalment, l’agricultura blat de moro, patates i la ramaderia vaques i ovelles, amb indústries derivades alimentàries i aprofitament de la fusta del bosc Antiga localitat romana, fou residència dels reis asturs des de Pelagi 718 fins a Siló 774
A Limia
Comarca gallega, al SW de la província d’Ourense, a la frontera amb Portugal, travessada pel riu homònim.
És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària