Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Durango
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, situat al SE de Bilbao, a la vall del riu Ibaizabal.
Nucli industrial mobles, adoberies i centre miner lignit, ferro i ramader, a la confluència del Mañaria amb l’Ibaizabal És el centre de la comarca del Duranguesat Fundada el 1180, ha estat un important centre carlí el 1839 fou ocupada per Espartero
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Atxondo
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, al N de Durango.
Indústria del paper i siderometallúrgica Agricultura de regadiu i mines de coure
Iurreta
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat al N de Durango, a la vall del riu Ibaizabal.
Abadiño
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, situat al sud-est de Durango, accidentat per les muntanyes d’Aitlliutzi i d’Urquiola i regat pel riu Ibaizábal.
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…