Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mèrida
El pont romà de Mèrida, a la província de Badajoz, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Capital d’Extremadura, a la província de Badajoz, vora el Guadiana.
Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la península Ibèrica, bé…
Oliva de Mérida
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a la vall del Guadiana i drenat per diversos dels seus afluents.
Hi ha agricultura de secà i ramaderia bestiar de llana i porcí
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Matachel
Riu
Riu de la província de Badajoz, Extremadura (126 km).
Neix als contraforts de Sierra Morena i desguassa en el Guadiana 10 km al SE de Mèrida
Épila

Església de Santa Maria la Major, Épila (Saragossa)
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó.
Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…
Medellín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel Guadiana, prop dels Montes de Mérida.
L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla
Calamonte
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al SW de Mèrida i drenat pel Guadiana.
Economia agrícola i ramadera amb indústries derivades i de la fusta
La Garrovilla
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a ponent de Mèrida, a la dreta del Guadiana.
La seva economia és basada en l’agricultura i la ramaderia
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per…
Santiago de Compostel·la
La plaça de l’Obradoiro, a Santiago de Compostel·la
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Galícia, situada a la província de la Corunya.
És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…