Resultats de la cerca

Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca

La ramaderia ovelles, vaques, recurs econòmic tradicional, aprofita les riques pastures de les muntanyes El turisme ha esdevingut la primera activitat econòmica Les poblacions més importants són Broto i Torla, vora l’Ara

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió,…

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més…

És el nucli més alt de l’illa 1 500 m Aigües minerals i agricultura

D’accés fàcil, posseeix una estació d’hivern És el cim més alt de la península Ibèrica

Situat a l’alt Nalón, participa de dues economies molt diferents mineria de carbó i conreu de cereals

És situat a l’esquerra del riu de Montlleó, límit entre Aragó i el País Valencià, vora l’antic castell del Boi Alt Maestrat