Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Malpartida de Plasencia
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, a la vall de Plasència, delimitat al S pel riu Tiétar.
El terme és essencialment agrícola, i a banda dels cereals, la vinya i les oliveres, hi destaca el regadiu amb produccions de tabac, cotó, pebrot i arròs La ramaderia es centra en el bestiar de llana La indústria és derivada
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
Ceutí
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, estès a banda i banda del riu Segura, al NW de la ciutat de Múrcia.
Hi és important l’agricultura de regadiu, especialment els fruiters També s’hi fan cereals Hi ha indústries derivades de l’agricultura
Garrovillas
Municipi
Municipi de la província de Cáceres, Extremadura, situat a banda i banda del riu Tajo, que forma al terme l’embassament d’Alcántara.
Rota
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, a la banda nord de la badia de Cadis.
Base naval Aeroport Oleoducte cap a diferents indrets de la Península
Almeria

Vista del port d’Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet que provocà…
Irati

Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
La Felguera
Centre minerometal·lúrgic d’Astúries que forma part de Langreo, al marge dret del Nalón, unit per un pont a Sama, a l’altra banda del riu.
L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge
Olba
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó, al límit amb el País Valencià (Alt Millars), a la vora del Millars.
En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila