Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Mainákē
Història
Colònia grega que hom creu situada en el litoral malagueny, bé que no ha estat localitzada.
Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia
Cantàbria
Territori dels càntabres, bé que aquest topònim és esmentat poc sovint a les fonts històriques clàssiques.
A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense
Fisterra
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al sector més occidental de la península ibèrica, a la península de Fisterra.
Hi ha agricultura i ramaderia boví, bé que en la seva economia destaquen la pesca la vila de Fisterra és port pesquer i les indústries conserveres
Cambre
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, al SE de la ciutat de la Corunya i drenat pel riu Mero.
L’activitat industrial i comercial és remarcable, bé que perviuen l’agricultura i la ramaderia Cal destacar, al terme, l’església romànica de Santa María s XII
San Sadurniño
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al NE de la ria de Ferrol i drenat pel riu Grande.
Poblament disseminat El cap del terme és Avenida do Marqués de Figueroa Hi destaquen els boscs de pins i eucaliptus La ramaderia hi és un recurs bàsic S’hi elabora formatge Hi destaca el castell de Naraío segle XIV, declarat bé d’interès cultural 1994
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
Las Cinco Villas
Comarca d’Aragó, a la província de Saragossa.
Comprèn part de les viles d’Eixea, Tauste, Sadaba, Uncastillo i Sos del Rey Católico La principal activitat és l’agricultura cerealista de secà blat, bé que els projectes de regadiu actuals alteren l’estructura tradicional Actualment s’hi desenvolupa la indústria, factor que explica l’increment experimentat en la seva població
la Fova de Terrantona
Sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca que, juntament amb les valls de Gistau i de Bielsa, havia pertangut des del segle XI al comtat de Ribagorça i des del segle XIII al Principat de Catalunya.
Amb tot, a partir del 1310 restà exclosa del territori ribagorçà, bé que en la part que no depenia de l’abadia nullius de Sant Victorià d’Assan restà vinculat al bisbat de Lleida arxiprestat de la Fova fins a la creació del bisbat de Barbastre 1573 Des d’abans del 1970 la Fova cast La Fueva és el nom d’un nou municipi 218,9 km 2 626 h 1999
monestir de Fitero
Monestir
Monestir cistercenc de Navarra, a l’oest de Tudela.
Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550
Oriamendi
Turó
Turó (131 m) al S de la ciutat de Sant Sebastià, actualment englobat dins l’eixample de la ciutat.
És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina