Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per…
Xalamera
Municipi
Poble i municipi d’Osca, Aragó, a la ribera del Cinca, entre aquest riu i l’Alcanadre.
El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
Castellot
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó.
Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït
Torrejón de Ardoz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la riba de l’Henares, a uns 20 km al NW de Madrid.
Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial
Loja
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la riba esquerra del Genil, on es forma la gorja de Los Infiernos, situada en una vega molt fèrtil.
El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant
monestir de Fitero
Monestir
Monestir cistercenc de Navarra, a l’oest de Tudela.
Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien…
San Cristóbal de La Laguna

Aspecte del nucli històric de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
© Excmo. Ayuntamiento de La Laguna
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife, al centre d’una plana molt fèrtil que ha estat drenada artificialment.
Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina