Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Foz
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat vora la mar Cantàbrica, a la desembocadura del riu Masma, que forma la ria de Foz.
Hi ha agricultura, ramaderia boví, oví, porcí i pesca Hi ha una certa activitat industrial indústries alimentàries conserves de peix, metallúrgiques, materials de construcció, etc Dins el terme hi ha l’església de Sant Martí de Mondoñedo, que fou catedral al segle X, amb interessants elements romànics i preromànics destaca especialment el seu retaule romànic de pedra
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades
Val de Lourenzá
Comarca de Galícia, a la província de Lugo.
Travessada pel riu Masma, presenta una superfície plana, de forma triangular, orientada cap a la mar ria de Foz La població, dispersa, es dedica a les activitats agrícoles blat, blat de moro, sègol, patates i a la ramaderia vaques A les muntanyes, predominen els boscs de pins i roures i els prats La capital és Mondoñedo
Barreiros
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a la ria de Foz, vora la Cantàbrica.
Agricultura especialment cereals, ramaderia bovina i porcina, i pesca
vall de Tena
Vall dels Pirineus axials, la més llevantina de l’antic Aragó (en oposició al Sobrarb), que coincideix amb la capçalera del riu Gállego, entre el massís de Balaitós (a l’aresta fronterera) i les serres interiors del Prepirineu aragonès (de Peña Tendeñera i Peña Telera), que el Gállego travessa per l’anomenada Foz de Santa Elena.
A més de la vall mestra del Gállego, de tradició agrícola i ramadera mercat de Sallent de Gállego i avui amb els estanys convertits en pantans hidroelèctrics, comprèn també la del Caldarés, de tradició forestal i avui turística Panticosa