Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Cantoria
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, drenat per l’Almanzora, aigües amunt de la seva confluència amb la rambla de Albox.
Economia agrícola i treball del marbre
Fines
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la vall del riu Almanzora.
L’economia és agrícola Hi ha extracció de marbre
Monda
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, a La Hoya de Málaga.
Economia basada en l’agricultura i indústria alimentària derivada Extracció de marbre
Olula del Río
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la vall del riu Almanzora.
Hi ha agricultura En són característiques l’elaboració de marbre blanc i les manufactures d’espart
Macael
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la vall del riu Almanzora, al N de la Sierra de los Filabres.
Hi ha agricultura, però l’activitat econòmica principal és l’extracció de marbre i la seva posterior transformació
Marbella

Carrers del nucli antic de Marbella
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, situat a la Costa del Sol.
És un port pesquer, i hi ha salaó i pedreres de marbre S'ha desenvolupat com a centre turístic de residència permanent
Coín
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, drenat pel riu Grande.
Centre comercial agrícola, travessat pel riu Grande, a les vores del qual es conreen fruiters, patates, moresc i hortalisses, mentre que a secà es fan cereals, olivera i vinya Pedreres de calcària i marbre
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Madīnat al-Zahrā’
Ciutat
Ciutat construïda (936 — ~976) prop de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III i al-Ḥakam II i convertida en capital del Califat.
De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de Còrdova, amb l’…