Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero…
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
Cea
Riu
Riu de Lleó, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Esla (175 km).
Neix a la serralada Cantàbrica, flueix en direcció nord-sud, passa per Sahagún i desguassa prop de Castrogonzalo
Fardes
Riu
Riu d’Andalusia, subafluent del Guadalquivir (71 km).
Neix a la serra d’Harana, corre vers el nord regant l’Hoya de Guadix, i desguassa al Guadiana Menor
Sierra de Gádor
Serra d’Andalusia, al SW de la província d’Almeria, que forma part de les serralades Bètiques.
És situada entre els Llanos de Almería, al sud, i la vall de l’Andarax, al nord Hi ha jaciments de plom
La Orotava
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al centre de l’illa de Tenerife.
Situada a la fèrtil vall de La Orotava, al vessant nord del Teide És una vila senyorívola, habitada per una certa noblesa terratinent
Utrillas
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol.
Centre miner situat al vessant nord-occidental de la Sierra de San Just, és un dels llocs més importants i antics de la regió en l’explotació de lignit
Eo
Riu
Riu de Galícia, a la província de Lugo (96 km).
De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia
serra d’Àvila
Serra
Alineació muntanyosa de la província d’Àvila, que forma part de la serra de Gredos i que s’estén en direcció est-oest.
És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina