Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Torroella de Ribagorça
Antic poble
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça).
Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses
Aguilar de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus (fins el 1964, del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situat al cim d’un serrat, a l’esquerra de l’Éssera.
Benavent de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Bellestar de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa del comtat de Ribargorça, situat a 633 m d’altitud.
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
Foradada de Toscar
Municipi
Municipi (980 m alt.) de la província d’Osca, Aragó, situat a la part aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al peu de la serra Ferrera, a la dreta del barranc de Foradada, afluent de l’Éssera per la dreta.
El municipi 304 h 1981 comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli Baixa Ribagorça
la Fova de Terrantona
Sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca que, juntament amb les valls de Gistau i de Bielsa, havia pertangut des del segle XI al comtat de Ribagorça i des del segle XIII al Principat de Catalunya.
Amb tot, a partir del 1310 restà exclosa del territori ribagorçà, bé que en la part que no depenia de l’abadia nullius de Sant Victorià d’Assan restà vinculat al bisbat de Lleida arxiprestat de la Fova fins a la creació del bisbat de Barbastre 1573 Des d’abans del 1970 la Fova cast La Fueva és el nom d’un nou municipi 218,9 km 2 626 h 1999
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que…
Troncet
Poble
Poble de l’antic municipi de Morillo de Montclús, i actualment del municipi de la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb de l’esquerra del Cinca.
És, des del 1322, el límit occidental del comtat de Ribagorça
Campo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l’Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí