Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Oliva de Mérida
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a la vall del Guadiana i drenat per diversos dels seus afluents.
Hi ha agricultura de secà i ramaderia bestiar de llana i porcí
Casarabonela
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, situat a la conca del riu Guadalhorce i drenat per varis dels seus afluents.
És accidentat per la serra de Tolox Economia agrícola cereals i ramadera oví
Cogollos Vega
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat als vessants de la Sierra Harana i drenat pel riu Cubillas i els seus afluents.
Funes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, drenat per l’Ebre (que constitueix el límit meridional) i pels seus afluents Arga i Aragón.
Hi ha agricultura fruita, productes d’horta, vinya i ramaderia oví, combinats amb una certa activitat industrial metall, alimentàries
O Páramo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’E del riu Miño i delimitat al N pel Neira, un dels seus afluents.
La població viu en hàbitats dispersos El nucli, poc habitat, és Trebolle L’economia és principalment agrícola i ramadera Indústries alimentàries
Ourol
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W del riu Miño i delimitat al S per un dels seus afluents; el Ferreira.
La població del terme és disseminada, i la parròquia d’Ourol centra la capitalitat del municipi Els recursos econòmics principals provenen dels sectors agrícola i ramader que es complementen amb indústries derivades
Montaragó
Abadia
Abadia canonical (Jesús Natzarè de Montaragó), situada a uns cinc quilòmetres a l’W de la ciutat d’Osca (Aragó), dalt d’una muntanya.
Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I el prengué…
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
Jalón
Riu
Riu d’Aragó, afluent de l’Ebre per la dreta (235 km).
Neix a la serra Ministra Són afluents seus el Piedra i el Jiloca
Mont Perdut
Cim
Cim del Pirineu axial (3 355 m), a la part central de la serralada (Pirineu aragonès), que pertany al massís de Les Tres Sorores, dins del Parc Nacional d’Ordesa (Osca).
Als seus peus hi ha la vall de Pineta i al seu vessant est neix el Cinca