Resultats de la cerca

Tenia població morisca fins al s XVII

Era lloc de moriscs tenia 13 focs al moment de l’expulsió del 1609

Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca

Hi ha agricultura cereals, patates, farratges, ramaderia bovina i pedreres de granit Quant a la indústria, hi predomina l’elaboració de productes làctics i les manufactures de la fusta Hi tenia un balneari famós, actualment abandonat El més destacable del terme són els jaciments arqueològics a Agro das Calzadas i Buriz i les esglésies gòtiques de Santo Estevo de Parga i de San Xoán de Lagostelle

Situada 13 km al S de Madrid, forma part de la seva àrea metropolitana La seva població ha crescut molt ràpidament els últims vint anys el 1950 només en tenia uns 12 000 Nucli industrial, entre les indústries es destaquen les de construccions aeronàutiques, de tractors, de material elèctric, i l’alimentària Té una base militar aèria A l’església de la Magdalena, del s XVI, hi ha pintures d’Alonso Cano

Centre comercial cereals, vi, patates, fruita i industrial indústries metallúrgiques, químiques, alimentàries, tèxtils i important nus ferroviari, té un castell medieval i una catedral romànica completada al segle XV El 1937 hi fou obert un dels primers camps de concentració del règim franquista, un dels més representatius i el darrer a tancar-se, l’any 1947 Construït en una superfície d’uns 40000 m 2 , tenia capacitat per a prop de 1200 presoners, però van arribar a acumular-s’hi més de 12000

Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es…

Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella…

De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de…

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del s IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i annexada a la…