Resultats de la cerca

És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per Alfons I de…

La capital és Terol

Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la primera guerra Carlina es palesà…

És situat a 1 471 m alt, prop del naixement del riu de les Truites, límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238, dins el qual restà inclòs durant uns quants anys, fins que aquest fou desplaçat al riu de Montlleó Havia estat conquerida el 1181 per Alfons I de Catalunya-Aragó Conserva les fortificacions del s XIV portes de València, de Portera, de Terol i, especialment, el notable portal de Sant Roc, amb una capella De l’església parroquial, dels s XIV i XV, resta la façana La plaça major és porticada Dins el terme, vora el riu de Montlleó, hi ha l’església i el…

Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït

És situada al límit amb el País Valencià Racó, a la dreta de la rambla de Riodeva , afluent del Túria per l’esquerra, que neix a la serra de Javalambre i que fins a l’aiguabarreig amb el seu collector a Torre Alta constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó

Situada al Baix Aragó, a la confluència del Guadalop i el Mesquí, al límit amb el territori català És un centre olivarer dins l’àrea d’Alcanyís

Centre miner situat al vessant nord-occidental de la Sierra de San Just, és un dels llocs més importants i antics de la regió en l’explotació de lignit

El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol

És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’Alt Millars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I