Resultats de la cerca
Es mostren 1955 resultats
Sant Salvador
Santuari de Sant Salvador, d’origen romànic, a migdia de la ciutat (Garrigues)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Borges Blanques (Garrigues), al S de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa.
Sant Miquel de la Tosca
Ermita de Sant Miquel de la Tosca, a Vilosell
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi del Vilosell (Garrigues), al vessant N de serra de la Llena, a la capçalera del riu Set.
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Jaume
Antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al N del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del s XIX
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Santa Rosa
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital és Cuilapa 4 287 h 1973
Sacatepéquez
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital és Antigua Guatemala 17 994 h 1973
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…