Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Estadi Municipal de Can Llobet
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barberà del Vallès.
Situat dins el complex municipal del mateix nom, s’inaugurà el 2006, en completar-se la remodelació i la modernització d’una pista anterior de terra que datava del 1992 Dona servei a la Unió Atlètica Barberà i emmarca un camp d’herba natural que s’utilitza bàsicament per a la pràctica del futbol americà
Minimotos Kàrting l’Escala
Automobilisme
Motociclisme
Circuits de competició per a karts i minimotos de l’Escala i l’Estartit.
Anterior al 1990, és una de les installacions d’aquestes modalitats més antigues de Catalunya Consta d’un circuit a l’Escala i un altre a l’Estartit i acull proves del Campionat de Catalunya i de la Copa Catalana, així com competicions estatals i internacionals És també la seu de l’equip Genikart de competició i d’una escola per a joves pilots
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’…
palau de la Generalitat de Catalunya
© Arxiu Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…
el Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
Estadi Nova Creu Alta
Ajuntament de Sabadell
Futbol
Estadi de futbol de Sabadell.
Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella…
Serralada Litoral Catalana
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…