Resultats de la cerca

No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx Menorca i el des Freu Mallorca, és d’uns 40 km

La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termes municipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…