Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Pesillà de la Ribera
Pesillà de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, a l’esquerra de la Tet, des del riu fins als turons calcaris (200 m alt) que limiten, pel S, la conca de l’Aglí.
La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix…
Sant Joan la Cella
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’E de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del Tec a Brullà.
La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…
Sant Nazari
L’església parroquial de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera, a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet (en gran part dins el terme de Canet de Rosselló), alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.
Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de…
Torrellafuda
Aspecte de la taula de Torrellafuda
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Lloc del municipi de Ciutadella (Menorca), a llevant de la ciutat, prop de la carretera de Maó.
Hi ha una important estació megalítica amb lataula de Torrellafuda En època islàmica era Hasmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividida l’illa
Torralba
Aspecte de la taula de Torralba d'en Salort
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot Lataula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
Torretrencada
Aspecte exterior de la taula de Torretrencada (Ciutadella)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Llogaret
Llogaret del municipi de Ciutadella (Menorca), a l’E de la ciutat, al camí de Santagaldana.
Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada , que té la peculiaritat de tenir una pilastra de reforç En aquest jaciment arqueològic també hi ha unes coves d’enterrament, un talaiot, unes sepultures antropomórfiques excavades a la roca i una sala hispòstilla que sovint està inundada d’aigua El poblat es troba enmig d’una explotació ramadera
Torralba d’en Salord
.jpg)
Taula de Torralba d’en Salord (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Conjunt talaiòtic del terme municipal d’Alaior (Menorca), un dels principals jaciments prehistòrics de les Balears.
Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com lataula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de lataula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els s X i II aC
So na Caçana
Taula oest de So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes…