Resultats de la cerca

Les dimensions màximes són 13,50 x 6,40 m i la cambra fa 7,45 x 2,45 m Té una cambra alta, superposada a la principal Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren vestigis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen…

Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com lataula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de lataula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els s X i II aC

És de planta rectangular 52,2 x 12,4 m, de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI El culte hi perdurà fins a l’època islàmica

La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella…

S'hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic, que tenen una llargària d’uns 870 m, i una única porta d’entrada, que es troba en bon estat de conservació El poblat es troba envoltat de vegetació, fet que dificulta trobar l’itinerari recomanat de visita i identificar cadascun dels monuments que el conformen Dins del recinte hi ha altres monuments de la cultura talaiòtica com són els quatre talaiots, un recinte de taula, sales hipòstiles, habitatges, etc Destaca el recinte de taula amb dues entrades, una excepció en relació a la resta de…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu

La geografia física Cap de comarca,  Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…